Sé que és reiteratiu parlar del context de crisi econòmica general per referir-se als grans condicionants de la nostra acció de govern, però és un fet innegable que determina la situació actual. I ho és perquè, des del primer moment, hem tingut molt clar que les famílies de Mollet que més durament patien la crisi havien de ser el centre de les nostres preocupacions i les principals destinatàries dels nostres pressupostos, uns pressupostos que tenen un objectiu clar: les persones.

Aquests dies, precisament, en què es publiquen les ràtios d’endeutament dels municipis, Mollet apareix com un municipi que necessita els préstecs per oferir serveis públics per millorar la ciutat. Però el tema que més m’amoïna no és el deute; el veritable repte que com a molletà i com a alcalde m’encoratja és el de treballar per intentar donar resposta a les necessitats reals de la gent de la meva ciutat: la política social, la que fa que continuem oferint serveis a les persones discapacitades, els serveis de les escoles bressol i l’escola de música; i la que fa que reforcem els recursos destinats a la creació d’ocupació i a la dinamització econòmica. Una dada pot ser prou clarificadora: a Mollet destinem més de 20 milions d’euros per a serveis socials i a polítiques d’ocupació i activació econòmica.

I és aquí on té veritable sentit la política, la política com a servei a les persones, una política honesta, de proximitat, que és tot el contrari de la demagògia, l’oportunisme o, fins i tot, les mentides amb què determinats sectors pretenen desacreditar la veritable política. La política que jo defenso és la que ajuda la Gloria a trobar feina; o el  Francisco i la Beatriz a trobar un habitatge de lloguer; la que ajuda el Marc a tirar endavant el seu projecte d’empresa; i a la Lídia a aconseguir beques de menjador per als seus fills. La meva política és estar al costat de la gent de la meva ciutat, i això és el que dóna tot el sentit a la meva responsabilitat d’alcalde. Els balanços, els comptes de resultats, deixen de tenir cap utilitat quan deixen de servir a les persones, quan davant d’una xifra, s’obliden i no es tenen en compte els veritables valors, la generositat, la solidaritat, l’ajut a l’altre. Si les exigències d’austeritat redueixen oportunitats als que més ho necessiten, si els números derroten les persones, fer política és més necessari que mai.

Al principi del mandat, en el meu discurs d’investidura, jo ja deia que no ens en sortiríem només amb una política d’austeritat: sí que ho podrem fer, en canvi, apostant per mesures que facilitin que el sector econòmic creï ocupació, ajudant les persones amb necessitats, mantenint serveis públics de qualitat i que generin oportunitats. Perquè la nostra prioritat són les persones, són els ciutadans i les ciutadanes de Mollet.

Josep Monràs i Galindo
Alcalde