Ara fa una setmana vam presentar el deute de l’Ajuntament, tal com va ordenar el consell de ministres. Els alcaldes hem aplicat una mesura més, disciplinadament, tot i que hi ha moltes coses en la gestió de la crisi que no entenem.

Estem assistint a la implantació de reformes laborals de resultat incert, si el que han de fer és crear confiança d’inversió i ocupació; estem assistint al desmantellament de l’escola i la sanitat públiques; estem veient mesures que castiguen de nou, sense marge de reacció, els salaris i les condicions laborals del sector públic; els ajuntaments estem sent cada vegada més les víctimes finals d’un sistema en cascada que sembla més preocupat a traslladar als de sota els greus problemes que tenim en lloc de decidir-se a mesures estructurals més valentes, com resoldre definitivament el problema del finançament de les administracions locals, o d’altres que haurien d’afectar poders corporatius i de pressió.

I en canvi, aquests alcaldes que dirigim l’administració més propera al ciutadà, que hem de donar la cara i trobar solucions a greus problemes a les nostres ciutats, veiem com segueixen passant coses que no ens expliquem des del punt de vista dels sacrificis que des de fa tant temps ens estan imposant a les rendes mitjanes i baixes.

En poso uns exemples: tractament fiscal desproporcionat a les rendes, amb un afavoriment descarat a les grans fortunes, o eliminació de l’impost del patrimoni. Aquests són fets estructurals, però la setmana passada la premsa informava del deute milionari dels equips de futbol amb Hisenda. El govern central creu que podem prescindir d’aquests ingressos, quan entre ells hi ha clubs que es mouen amb pressupostos milionaris? Aquest és el pa i circ que volem? Sempre podrem dir que ens queda l’entreteniment de veure venir una final de Champions entre Barça i Real Madrid. I consti que a mi m’agradaria molt, perquè una cosa no treu l’altra, però si els clubs tenen deutes, els han de pagar!

No és èticament sostenible que un govern no faci res per solucionar d’arrel aquesta situació. He començat parlant del reconeixement del deute que ha hagut de fer l’Ajuntament i em reafirmo en el que vaig dir a la roda de premsa: els únics que hi surten guanyant són els bancs, perquè reben diners d’Europa per finançar el deute a un interès que després apugen tres o quatre punts a les administracions. Mentrestant sembla que ningú no els pot obligar a donar crèdit.

I mentrestant, també, el pla de viabilitat que ens exigeix el president Rajoy per pagar el deute -que per a ell voldria dir més retallades socials- converteix els alcaldes en simples gestors. I jo no m’hi resigno, a ser un mer gestor: davant del balanç de comptes, purament econòmic, per a mi és el balanç social, que contribueix a enfortir la cohesió social. I davant els acomiadaments que proposa Rajoy, jo vull impulsar plans d’ocupació i promoure la creació d’empreses.

Continuaré treballant en aquesta línia perquè crec que ara, més que mai, el nostre paper és el de redistribuir riquesa i crear oportunitats. Això és el paper d’un alcalde progressista i d’esquerres i mai no m’hi faran renunciar.

Josep Monràs i Galindo, alcalde